Com cada any per aquestes dates faig una escapada a Barcelona, amics, família, Barri Gòtic, carrers que he trepitjat mils de vegades i que em porten sempre al Call, antic barri jueu, i la ruta de la Catedral del Mar, el que em fa passar per la plaça de Sant Jaume, a on vaig trobar el betlem que posa la senyora Colau, aquest any s’ha tornat a lluir. Una taula parada amb les cadires al voltant, a cada cadira un símbol al·legòric per representar a Josep, Maria, a Jesús el simbolitza un pitet que posa el seu nom, el bou, la mula, el pastor i els Reis d’Orient, un dinar de Nadal en definitiva, amb poc sentit, ja que si Jesús era nen jueu i encara no s’havien produït els fets que el varen portar a la fama no es celebrava el Nadal, deixem-ho en què varen fer un dinar de família. Colau ha esquematitzat a tots elements que formen part de la cultura nadalenca, sense fer un betlem tradicional, ja que a ella no li agrada. Els comentaris dels vianants sobre el betlem, almenys dels d’una certa edat, no es poden reproduir. He de dir que jo quan era petit i feia el pessebre, avançant-me a la senyora Colau, ja hi posava elements discordants com indis i cowboys, aprofitant el decorat de les muntanyes de suro. Ara en tinc un, que vaig portar d’Equador, que els personatges són inques i els reis van en llames en vers de camells.
Betlem portat d’Equador. Font: Alfredo Benosa.
Vaig coincidir amb la vaga de metges d’atenció primària que protestaven per les retallades iniciades el 2011 amb època del president Mas. Crec que ja era hora que els catalans comencessin a mirar cap a la Generalitat a l’hora de demanar responsabilitats, lo de Madrid ens roba ja no convens, potser des del govern català pensaven que retallant amb el més bàsic i que més mal fa a les persones, culpant a Madrid, els donaria encara més suports, també si algú pensava que fer república sortia gratis estava molt equivocat, les ambaixades de fireta, el xalet de Waterloo, el fiançament de TV3 i Catalunya Ràdio, de les entitats sobiranistes, tots els actes propagandístics, afegint-hi el sou desbocat del President de la Generalitat, que és el president autonòmic que més cobra i que el seu sou és un 80% més elevat que el del president del govern espanyol, 146.926 € Torra per 80.953 Sánchez, uns Consellers que cobren més que els Ministres del govern central, tota aquesta despesa acaba repercutint en menys pressupost per ensenyament, sanitat, serveis socials, beques. A Catalunya tenen un govern que malgrat que posin la pastanaga de què quan siguin independents tot això s’arreglarà i seran el país més ric del món, la gestió del dia a dia és nefasta, reclamen la república però són incapaços de gestionar l’autonomia i fer millor la vida dels catalans.
Em vaig creuar-me amb un digne representant de l’independentisme, distingit per la seva vestimenta, doncs duia tot el pack complet, gorra amb l’estelada, xandall del Barça i llaç groc, em va cridar l’atenció la poca gent que es veu pel carrer amb llaços grocs, penso que solament se’ls posen quan surten uniformats de manifestants i van en grup, el ramat dóna força, això sí, estan presents a tots els edificis de la Generalitat, els que per representar a tots els catalans haurien d’estar lliures de símbols partidistes. La vida en general transcorre amb normalitat, malgrat que segueixen havent-hi polítics presos i fugats, que si no fos pels mitjans de comunicació públics catalans ni se’n parlaria, la gent segueix anant a la feina, de compres, al futbol, es tornen boixos amb el Black Friday, compren torrons, etc. El darrer sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió dóna una davallada dels que creuen que el final del procés acabarà amb la independència i cada vegada en són més els que aposten per un major autogovern per solucionar el conflicte i que la via de l’enfrontament amb l’estat central i la unilateralitat està esgotada, sense aportar cap benefici, pot ser per això, després de molts anys, en un dinar de celebració familiar que vaig anar, no es va parlar ni una paraula d’independència, encara que dos dels trenta-cinc comensals portessin llaç groc.
Autor: Alfredo Benosa