Tot i que no van fer cap ‘bis’ de regal malgrat els llargs aplaudiments del públic, sortint a saludar fins a cinc vegades, el gest final d’Elschenbroich cap als músics de l’Orquestra ho va dir tot. Amb els punys estrets cap endavant, el director alemany expressava la seva satisfacció per l’actuació que acabaven d’oferir, plena de virtuosisme per una banda i, per l’altra, ben marcada per la rodona conjunció orquestral aconseguida amb l’OCIM i les estones de brillantor, sobretot per la part dels instruments de corda, donades amb l’alegre ‘Segona Simfonia’ de Beethoven, una proposta arriscada i que acabaren amb èxit.
La ‘Segona’ no és de les simfonies ni més conegudes ni més llargues de l’autor, però foren uns 35 minuts imponents, amb moments trepidants i altres potser més relaxats, sempre sense gairebé treva, com no fos per les breus pauses de transició entre un i altre dels quatre moviments de l’obra. En general, la peça sonà brillant, encara que, per l’estil de la música, fou la part de corda que sobresortí més, amb qualque puntejat i eloqüents canvis de ritme que donaren moments de virtuosisme i que l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca aconseguí treure endavant de manera impecable, ben conjuntada i amb imperceptibles dissonàncies en l’execució.
La direcció de Leonard Elschenbroich va ser sòbria i passional a la vegada, deixant palès que tot i la seva joventut i l’encara curta experiència duent la batuta de director (l’OCIM és la tercera orquestra que dirigeix) la feina que hi està fent es troba en estat avançat i si decideix dedicar- s’hi més sovint, la progressió serà (encara més) imparable. Amb la ‘Segona Simfonia’ de Beethoven, necessàriament secundat per l’Orquestra menorquina, Elschenbroich aconseguí transmetre aquesta sobrietat i passió al públic, que, pels aplaudiments del final i pels comentaris a la sortida del concert, sortí satisfet de l’actuació, deixant-se endur per la bellesa i alegria que desprèn bona part d’aquesta obra que Beethoven va composar quan començava a experimentar els primers símptomes de sordesa l’any 1802.
Si el plat fort de la ‘Segona Simfonia’ de Beethoven ocupà tota la segona part del programa, amb l’OCIM integrada per un total de 33 músics (19 de corda i 14 de vent i percussió) i amb Elschenbroich dirigint, en la primera s’hi serviren dues composicions amb l’Orquestra un poc més reduïda i amb el músic alemany actuant com a solista amb el violoncel, instrument que domina a la perfecció i amb el qual es pot dir que és ja un virtuós gran mestre. Amb només l’orquestra de corda damunt l’escenari, Elschenbroich va interpretar el segon moviment, el més lent, del ‘Quartet núm. 1’ de Tchaikovsky, destacant, a part del seu virtuosisme, l’expressivitat de la seva cara movent-se al ritme de les notes, donant peu a imaginar-se, enduit per la dolça melodia, passejant per la natura, sol o en companyia, davant la mar o enmig d’un camp ple de flors.
Però si de virtuosisme hauríem de parlar seria amb la interpretació del ‘Concert per a violoncel i orquestra núm. 2 en re major’ de Haydn, amb l’OCIM amb la corda i ja quatre instruments de vent i on Elschenbroich va guanyar-se els elogis del públic, en forma de molts aplaudiments. I no només al final dels tres moviments de la peça, sinó també en acabar el primer, quan saltant-se el ‘protocol’ i de manera espontània, no pocs espectadors no pogueren reprimir-se i aplaudiren breument amb força. I és que si bé les notes ràpides i la virtuosa execució d’Elschenbroich amb el violoncel hi fou present durant pràcticament tota la peça, és quasi al final d’aquest primer moviment quan es dóna un ‘solo’ sense orquestra especialment dificultós i espectacular. No per res, també, el violoncel·lista alemany duu ja 15 anys interpretant aquest ‘Concert’ de Haydn i el té, de fet, en la primera línia del seu repertori habitual.
Aquesta crònica pertany al concert que l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i Leonard Elschenbroich oferiren aquest dijous 11 d’agost vespre al Teatre de Calós de Ciutadella en el marc de la 44ª edició del Festival de Música d’Estiu, un concert que s’ha repetit aquest divendres 12 d’agost a les 21 hores al Teatre Principal de Maó tancant el Festival de Música de Maó.
El Festival que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella entra ja a la part final de l’edició 2016 i aquest dimarts 16 d’agost a les 21.30 hores, a l’escenari del Claustre del Seminari, s’ha viscut el seu cinquè concert (d’un total de set). Qui hi ha actuat ha esta la formació especialitzada en música barroca Elcurarojo, liderada pel flautista de bec Alberto Domínguez i que es presentà amb una atractiva i poc vista formació: flauta de bec, violí i baix continu.